Els empresaris i directius tenen creences sobre com són les persones, i aquestes marquen i afecten profundament el funcionament de l’empresa. La teoria X i Y de Douglas McGregor, en la seva obra, “el costat humà de les organitzacions”, reflecteix molt bé aquests punts de partida.
Són dues teories contraposades en direcció. En la primera, els directius consideren que els treballadors només actuen sota amenaces, i en la segona, els directius es fonamenten en el principi de que la gent vol i necessita treballar.
Comparativa entre la teoria X i la teoria Y:
Aquestes teories tindran major o menor impacte depenent del producte que s’estigui creant i el departament a on s’està. Per exemple, no serà el mateix aplicar mà dura a personal de peonatge que intervé poc en el resultat del producte, que a personal que està desenvolupant un nou sistema operatiu informàtic que triomfarà en funció de la seva qualitat i atractivitat.
Comunicació directiva a subordinats:
Depenent de quin supòsit tingui la directiva sobre els treballadors, com a conseqüència, la forma de comunicació serà unidireccional o bidireccional.
La comunicació unidireccional com a punt de partida posa als receptors en una posició inferior a on no s’és valorat com a persona madura que pot pensar, ser responsable i aportar solucions.
La comunicació bidireccional respecta i valora al receptor, implicant-lo i donant-li l’oportunitat de ser part del procés evolutiu de l’empresa.
Cada forma de comunicació li estarà dient als empleats quin rol han d’assumir i com han d’actuar.
Concepte |
Unidireccional (teoria X) |
Bidireccional (teoria Y) |
Millores |
No es consulta |
Es debat |
Decisions |
S’imposen |
Es debat |
Ordres a empleats |
Callar i obeir. Subordinació. |
Es debat. Valoració potencial personal. |
Jerarquia |
Classisme: Superiors i inferiors. Empleats = plebeus. |
Treball en equip. Aportació individual de cadascú. |
Respecte |
L’empleat és inferior i es pot trepitjar |
L’empleat és una persona, també és intel·ligent i pot aportar quelcom positiu. |
Treball en equip |
Cadascú es limita a fer “la seva feina” per evitar-se problemes |
Hi ha un objectiu comú, es comparteix, es col·labora i s’ajuda. |
Innovació i progrés |
Empleats no arrisquen ni aporten idees. Situació d’estancament. |
No hi ha por a proposar i intentar. Els empleats s’impliquen i s’avança tecnològicament. |
Col·laboració entre departaments |
Hi ha guerres de poder, posant per davant la glòria personal al bon funcionament i benefici de l’empresa. |
S’intenta col·laborar i aportar en positiu per tal d’obtenir un bon funcionament i bons resultats. |
Lideratge |
Autoritari, desconfiat, despòtic, superb, classista, agressiu, menyspreu, etc... |
Humil, horitzontal, admet i valora el feedback i crea bon ambient i estima. S’obté bona resposta dels “subordinats”. |
Implicació empleats |
Faig el mínim necessari per no tenir problemes. Els treballadors de l’empresa són com proveïdors d’aquesta, però no en formen part. |
Senten l’empresa com a seva, l’estimen i els hi agrada veure-la progressar. Els treballadors formen part de l’empresa. |
Competència |
Si el de davant està dèbil és el moment de trepitjar-lo i sentir-se bé a costa d’aquest. |
Uns ajuden als altres a créixer i millorar. En els moments dèbils s’ajuda i es dona confiança i força. Hi ha motivació per millorar i uns estimulen als altres. |
Empatia |
No s’entén ni enteresa la postura, sentiments i emocions de l’altre. |
S’intenta comprendre als demés i es dona importància al seu estat anímic. |
Feedback |
O no s’admet, o està condicionat a dir el que s’espera escoltar. |
Es valora com una aportació positiva que pot millorar el punt de partida inicial. |